La ruta del tabac

Al voltant de l’antiga ruta del tabac, a les dunes, encara hi ha un grapat de famílies que viuen en cabanes de troncs mig enrunades. Alguns conreen cotó. A d’altres ja no els queda esma ni per a això. En la misèria, però, que els comerciants del voltant ajuden a perpetuar, persisteix l’amor a la terra, el primitivisme camperol, la negativa a adaptar-se al món modern. Obstinació, superstició —fatalisme, és clar— i fam. Les concepcions de la vida d’aquests personatges rudimentaris —tots simbòlicament tarats— traspuen en llurs actes i converses. L’humor —per què no?— que trobem a la majoria de les pàgines tradueix una natural absència de prejudicis. L’erotisme dels personatges, abundant, descarat i descrit amb naturalitat i una senzillesa sorprenent, esdevé l’obligada evasió dels problemes quotidians, però també la necessària relació entre éssers vivents que busquen un caliu d’humanitat.